9 abril
ACTE INAUGURAL
a partir de les 19h.
Documental Metrònom Ferrater amb el seu director Enric Juste.
Tot seguit, concert amb Roger Puig, sopar i micro obert de poesia
Enric Juste mostrarà el seu magnífic documental ‘Metrònom Ferrater’, un document que té l’objectiu de ‘mostrar una imatge completa i equànime del poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari, Gabriel Ferrater’, possiblement el millor poeta català del segle XX. Enric Juste compagina la seva tasca com a realitzador amb la seva feina com a part de l’equip de L’Hora del Lector, programa literari de la TV de Catalunya.
Roger Puig és cantautor i membre del grup Els Nens Eutròfics. Definit per Roger Mas com ‘la gran esperança blanca’ de la música d’autor catalana, Puig oferirà a l’Esquerda un tast del seu particular univers sonor i lletrístic, amb influències que tant beuen dels Beatles com de Jaume Sisa.
Cicle de recitals dels Versos Lliures, tots els dijous a partir de les 20.30h
14 abril
Joan Duran i Maria Cabrera
Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) és poeta i bioquímic. Ha rebut diversos premis de poesia, entre els quals destaca l’XI Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia Ciutat de Tarragona 2000, pel poemari Kore (Cossetània Edicions, 2001). L’any 1998 havia rebut ja el premi Miquel Martí i Pol amb el poemari Zoòtrop, (Publicacions de la UAB, 1998). També publica Nix, que va ser finalista del premi Rosa Leveroni, (Arola Editors, 2004), Domèstica veritat (Pàges Editors, 2007), XI premi de poesia Màrius Torres. El seu darrer llibre és 'Natural Delit' (Edicions del Salobre, 2011), guanyador del premi Miquel Àngel Riera. També ha publicat dues plaquettes, Paisatge Convencional, (Papers de Terramar, 2002) i Assaig d’Àngel (Els ulls de Tirèsies, 2005), i el llibret d’Òpera Bruna de Nit (Arola Editors, 2004), amb música del compositor Xavier Pagès.
Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). És llicenciada en Filologia Catalana i doctorada en Lingüística. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Girona, amb un empelt d’Arbúcies i un altre de l’Alguer. L’any 2002 va guanyar el prestigiós premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2002), i d’aleshores ençà no ha deixat d’escriure. A poc a poc, però: perquè no se li vessin els versos abans de dir-los. Publica el seu segon llibre, La Matinada Clara amb Accent editorial l’any 2010.
28 d'abril
Roc Casagran i Anna Ballbona
Roc Casagran és autor d’Els carrers de les Fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005), i L'ombra queixalada (Premi Parc Taulí 2010, que publicarà al desembre del 2011 Pagès Editors), el llibre, escrit conjuntament amb l’Oleguer Presas, Camí d’Ítaca (Mina, 2006), i la novel·la Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna). Participa també en l'antologia Veus de la narrativa catalana jove coordinada per Lolita Bosch i publicada a Empúries en català i a Anagrama en espanyol. Aquest abril del 2011 publica a Columna la novel·la Un ós panda al pas zebra. També ha estat membre del consell de redacció de la revista sabadellenca Ordint la trama durant els seus vuit anys d'existència (2001-2009).
Anna Ballbona i Puig (Montmeló, 1980) és llicenciada en Periodisme i estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a periodista a El Punt, a més de col·laborar a les pàgines de Cultura d'EL 9 NOU, el Diari Avui i Presència. Participa en l'organització del festival Primavera Poètica de la Garriga. La mare que et renyava era un robot, guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2008, és el seu primer llibre. Hi traça un itinerari, entre irònic, escèptic i tendre, des de la infantesa fins a algunes de les perplexitats de l'edat adulta i els desencisos propis dels temps, de la mandanga postmoderna.
5 de maig
Tomàs Arias i Jaume Pons Alorda
Edicions LaBreu repeteix a l’escenari de l’Esquerda per presentar-nos dues noves propostes de la seva esplèndida col·lecció de poesia Alabatre.
En primer lloc, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) que presentarà el seu llibre Odi sobre tela. És poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu de poesia, i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes.
En segon lloc, Jaume Pons (Caimari, Mallorca, 1984), un habitual del cicle dels Versos Lliures. Va estudiar filologia anglesa i començà a escriure poesia per culpa de la lectura d’Estellés i del mestratge de Margalida Pons, dos mites, ja. A Anglaterra va formar part de la Poetry Society de la Universitat de Sheffield i hi va començar a publicar els seus primers textos (en anglès) alhora que això significava un aventurar-se cap a un món que va molt més enllà de la creació poètica estricta i que desemboca en la pura militància en el fet poètic, en l’actitud poètica com a filosofia existencial i com a pauta de vida, perquè Jaume C. Pons Alorda no és només un poeta que escriu sinó un poeta social, un poeta vital, un poeta polític, un poeta amant i un poeta amic, és a dir, algú que ho viu tot a través de la seva condició de poeta, i que ho fa, a més a més, amb una vitalitat desmesurada que l’ha convertit en el poeta de l’eufòria i de l’escreix, en autor i personatge alhora.
12 de maig
Jordi Nopca i Max Besora
Max Besora (Barcelona, 1980) té publicat L'espectre electromagnètic (premi de poesia Benet Ribas) i vessa mots i lletres a l’Hotel Fraternitat. Té dedicat un famós documental dels cercles ‘undergrounds’, un documental extraordinari de Yomeloguiso Produccions, on es poden escoltar alguns dels versos que van guanyar el premi.
Jordi Nopca és un poeta sense obra física publicada, encara. Tot i això, Nopca és considerat un dels poetes de més talent i originalitat de la seva generació, conegut pels seus recitals, per la transmissió efímera dels seus versos en públic, i per ser autor d’una poètica molt personal. Coordina la part literària del suplement Time Out i treballa a la secció de cultura del diari Ara. El seu blog Cactus és tota una referència del món de lletres d’aquest patit país.
19 de maig
Xavier Serrat, Nando Barandiariaín i Eduard Carmona
Com a recital de cloenda, aquesta edició dels Versos Lliures ha volgut apostar també per al feina ben feta d’una altra editorial que treballa de manera molt acurada l’edició de llibres de poesia catalana, essencialment de veus joves i emergents que dediquen temps i esforços en la manera de dir ‘de viva veu’. Aquesta editorial és La Cantàrida, de Mallorca, i ens oferirà el tast de tres autors de la seva col·lecció.
Xavier Serrat i Brustenga (Barcelona, 24 de gener de 1979) va arribar al món a la manera de Cèsar, però amb una luxació al maluc esquerre que l'hauria pogut deixar sense cama. Infant feliç, als 9 anys va començar a quequejar, un costum que no ha acabat d'abandonar mai. Va conviure llargues temporades amb diversos aparells d'ortodòncia i ha patit nombrosos pinçaments a l'esquena, una subluxació de ròtula i tres esquinços al turmell. Miop, estigmàtic i hipotiròidic, és llicenciat en Humanitats, actor quan el truquen i futur doctor en Arts Escèniques. Escriure, especula, és un joc necessari a mig camí entre l'evasió i el coneixement. Per molt que els seus pares li ho hagin desmentit amb insistència, viu convençut que el van concebre la festivitat de Sant Jordi.
Nando Barandiariaín Montoro (Palma 1983). Viu a Barcelona des de l’any 2001 on arriba per estudiar arquitectura. Barcelona l’ha fet arquitecte i amant de les urbs i confessa que ha redibuixat les seves ciutats gràcies a la poesia; ‘llegint-la, escoltant-la, recitant-la a bars, a universitats, a cals amics i a cau d’orella’. Conjuntament amb un grup d’amics va engegar Bebelgidit, una experiència vivencial i vibracional de la poesia. El seu primer llibre és Bebop!
Eduard Carmona Vidal (Deltebre, 1982) és poeta, rapsode i veu en off d’un programa de televisió. Ha publicat poemes, contes breus i articles d’opinió en diverses revistes, com ara Pèl Capell, Aixumara o Valls de Lletres. Ha guanyat el premi Valls Jove de relats breus amb el conte Al bosc idíl·lic i el premi Terra de Fang de poesia de Deltebre pel poemari De Imaginarium. Escriu i coordina el bloc literari Pesta Poètica i és autor de dos blocs literaris més, Habitació 101 i No hi ha de què. Ha participat en les antologies Pedra Foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans; Bouesia 2007, Bouesia 2008, i també a la II Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Salem Zenia. Com a rapsode, ha participat en els esdeveniments poètics més representatius de Catalunya, com ara la Setmana de Poesia de Barcelona o la Quinzena Poètica de Vilafranca. Llibre dels errors és el seu primer llibre publicat.
ACTE INAUGURAL
a partir de les 19h.
Documental Metrònom Ferrater amb el seu director Enric Juste.
Tot seguit, concert amb Roger Puig, sopar i micro obert de poesia
Enric Juste mostrarà el seu magnífic documental ‘Metrònom Ferrater’, un document que té l’objectiu de ‘mostrar una imatge completa i equànime del poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari, Gabriel Ferrater’, possiblement el millor poeta català del segle XX. Enric Juste compagina la seva tasca com a realitzador amb la seva feina com a part de l’equip de L’Hora del Lector, programa literari de la TV de Catalunya.
Roger Puig és cantautor i membre del grup Els Nens Eutròfics. Definit per Roger Mas com ‘la gran esperança blanca’ de la música d’autor catalana, Puig oferirà a l’Esquerda un tast del seu particular univers sonor i lletrístic, amb influències que tant beuen dels Beatles com de Jaume Sisa.
Cicle de recitals dels Versos Lliures, tots els dijous a partir de les 20.30h
14 abril
Joan Duran i Maria Cabrera
Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) és poeta i bioquímic. Ha rebut diversos premis de poesia, entre els quals destaca l’XI Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia Ciutat de Tarragona 2000, pel poemari Kore (Cossetània Edicions, 2001). L’any 1998 havia rebut ja el premi Miquel Martí i Pol amb el poemari Zoòtrop, (Publicacions de la UAB, 1998). També publica Nix, que va ser finalista del premi Rosa Leveroni, (Arola Editors, 2004), Domèstica veritat (Pàges Editors, 2007), XI premi de poesia Màrius Torres. El seu darrer llibre és 'Natural Delit' (Edicions del Salobre, 2011), guanyador del premi Miquel Àngel Riera. També ha publicat dues plaquettes, Paisatge Convencional, (Papers de Terramar, 2002) i Assaig d’Àngel (Els ulls de Tirèsies, 2005), i el llibret d’Òpera Bruna de Nit (Arola Editors, 2004), amb música del compositor Xavier Pagès.
Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983). És llicenciada en Filologia Catalana i doctorada en Lingüística. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Girona, amb un empelt d’Arbúcies i un altre de l’Alguer. L’any 2002 va guanyar el prestigiós premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb el poemari Jonàs (Galerada, 2002), i d’aleshores ençà no ha deixat d’escriure. A poc a poc, però: perquè no se li vessin els versos abans de dir-los. Publica el seu segon llibre, La Matinada Clara amb Accent editorial l’any 2010.
28 d'abril
Roc Casagran i Anna Ballbona
Roc Casagran és autor d’Els carrers de les Fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005), i L'ombra queixalada (Premi Parc Taulí 2010, que publicarà al desembre del 2011 Pagès Editors), el llibre, escrit conjuntament amb l’Oleguer Presas, Camí d’Ítaca (Mina, 2006), i la novel·la Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna). Participa també en l'antologia Veus de la narrativa catalana jove coordinada per Lolita Bosch i publicada a Empúries en català i a Anagrama en espanyol. Aquest abril del 2011 publica a Columna la novel·la Un ós panda al pas zebra. També ha estat membre del consell de redacció de la revista sabadellenca Ordint la trama durant els seus vuit anys d'existència (2001-2009).
Anna Ballbona i Puig (Montmeló, 1980) és llicenciada en Periodisme i estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a periodista a El Punt, a més de col·laborar a les pàgines de Cultura d'EL 9 NOU, el Diari Avui i Presència. Participa en l'organització del festival Primavera Poètica de la Garriga. La mare que et renyava era un robot, guardonat amb el Premi Amadeu Oller 2008, és el seu primer llibre. Hi traça un itinerari, entre irònic, escèptic i tendre, des de la infantesa fins a algunes de les perplexitats de l'edat adulta i els desencisos propis dels temps, de la mandanga postmoderna.
5 de maig
Tomàs Arias i Jaume Pons Alorda
Edicions LaBreu repeteix a l’escenari de l’Esquerda per presentar-nos dues noves propostes de la seva esplèndida col·lecció de poesia Alabatre.
En primer lloc, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) que presentarà el seu llibre Odi sobre tela. És poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la que en fou fundador i uns dels membres més destacats. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu de poesia, i ha participat en antologies com Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del llibre de relats Per a nois i paranoies, editat per la Companyia Nacional de Poesia, i del recull d’articles Papers de diari (Ed. de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes.
En segon lloc, Jaume Pons (Caimari, Mallorca, 1984), un habitual del cicle dels Versos Lliures. Va estudiar filologia anglesa i començà a escriure poesia per culpa de la lectura d’Estellés i del mestratge de Margalida Pons, dos mites, ja. A Anglaterra va formar part de la Poetry Society de la Universitat de Sheffield i hi va començar a publicar els seus primers textos (en anglès) alhora que això significava un aventurar-se cap a un món que va molt més enllà de la creació poètica estricta i que desemboca en la pura militància en el fet poètic, en l’actitud poètica com a filosofia existencial i com a pauta de vida, perquè Jaume C. Pons Alorda no és només un poeta que escriu sinó un poeta social, un poeta vital, un poeta polític, un poeta amant i un poeta amic, és a dir, algú que ho viu tot a través de la seva condició de poeta, i que ho fa, a més a més, amb una vitalitat desmesurada que l’ha convertit en el poeta de l’eufòria i de l’escreix, en autor i personatge alhora.
12 de maig
Jordi Nopca i Max Besora
Max Besora (Barcelona, 1980) té publicat L'espectre electromagnètic (premi de poesia Benet Ribas) i vessa mots i lletres a l’Hotel Fraternitat. Té dedicat un famós documental dels cercles ‘undergrounds’, un documental extraordinari de Yomeloguiso Produccions, on es poden escoltar alguns dels versos que van guanyar el premi.
Jordi Nopca és un poeta sense obra física publicada, encara. Tot i això, Nopca és considerat un dels poetes de més talent i originalitat de la seva generació, conegut pels seus recitals, per la transmissió efímera dels seus versos en públic, i per ser autor d’una poètica molt personal. Coordina la part literària del suplement Time Out i treballa a la secció de cultura del diari Ara. El seu blog Cactus és tota una referència del món de lletres d’aquest patit país.
19 de maig
Xavier Serrat, Nando Barandiariaín i Eduard Carmona
Com a recital de cloenda, aquesta edició dels Versos Lliures ha volgut apostar també per al feina ben feta d’una altra editorial que treballa de manera molt acurada l’edició de llibres de poesia catalana, essencialment de veus joves i emergents que dediquen temps i esforços en la manera de dir ‘de viva veu’. Aquesta editorial és La Cantàrida, de Mallorca, i ens oferirà el tast de tres autors de la seva col·lecció.
Xavier Serrat i Brustenga (Barcelona, 24 de gener de 1979) va arribar al món a la manera de Cèsar, però amb una luxació al maluc esquerre que l'hauria pogut deixar sense cama. Infant feliç, als 9 anys va començar a quequejar, un costum que no ha acabat d'abandonar mai. Va conviure llargues temporades amb diversos aparells d'ortodòncia i ha patit nombrosos pinçaments a l'esquena, una subluxació de ròtula i tres esquinços al turmell. Miop, estigmàtic i hipotiròidic, és llicenciat en Humanitats, actor quan el truquen i futur doctor en Arts Escèniques. Escriure, especula, és un joc necessari a mig camí entre l'evasió i el coneixement. Per molt que els seus pares li ho hagin desmentit amb insistència, viu convençut que el van concebre la festivitat de Sant Jordi.
Nando Barandiariaín Montoro (Palma 1983). Viu a Barcelona des de l’any 2001 on arriba per estudiar arquitectura. Barcelona l’ha fet arquitecte i amant de les urbs i confessa que ha redibuixat les seves ciutats gràcies a la poesia; ‘llegint-la, escoltant-la, recitant-la a bars, a universitats, a cals amics i a cau d’orella’. Conjuntament amb un grup d’amics va engegar Bebelgidit, una experiència vivencial i vibracional de la poesia. El seu primer llibre és Bebop!
Eduard Carmona Vidal (Deltebre, 1982) és poeta, rapsode i veu en off d’un programa de televisió. Ha publicat poemes, contes breus i articles d’opinió en diverses revistes, com ara Pèl Capell, Aixumara o Valls de Lletres. Ha guanyat el premi Valls Jove de relats breus amb el conte Al bosc idíl·lic i el premi Terra de Fang de poesia de Deltebre pel poemari De Imaginarium. Escriu i coordina el bloc literari Pesta Poètica i és autor de dos blocs literaris més, Habitació 101 i No hi ha de què. Ha participat en les antologies Pedra Foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans; Bouesia 2007, Bouesia 2008, i també a la II Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Salem Zenia. Com a rapsode, ha participat en els esdeveniments poètics més representatius de Catalunya, com ara la Setmana de Poesia de Barcelona o la Quinzena Poètica de Vilafranca. Llibre dels errors és el seu primer llibre publicat.
Organitza:
Col·labora:
Col·labora:
disseny Núria Vila
·
web Ramon Forns
